RESOLUCIONS TEAC

La Base de Dades de Doctrina i Criteris del TEAC (DYCTEAC), publica les següents Resolucions d’interès:

Criteri 1 de la resolució 04616/2015/00/00 del 25/09/2018
mpostos Especials. Incompliments formals en l’àmbit dels impostos especials i la seva transcendència. Efectes dels incompliments formals en l’aplicació d’exempcions i tipus reduïts. No automatisme dels efectes. Canvi de criteri.

Criteri: 

El mer incompliment dels requisits formals en l’àmbit dels impostos especials, que han de ser respectats en virtut del dret nacional per obtenir una exempció o tipus reduït, no pot comportar l’automàtica pèrdua d’aquestes avantatges fiscals. Li correspon a l’obligat tributari la prova que s’han complert les exigències de fons necessàries perquè els productes siguin utilitzats per a fins que donin dret al benefici fiscal. La pèrdua del benefici fiscal només es pot produir quan els òrgans de control sobre la base de les proves aportades, acreditin que els productes no han estat utilitzats per als fins que donen dret a exempció o al tipus reduït.

Criteri confirmat pel Tribunal Suprem (sentència de data 27 de febrer de 2018, en el recurs de cassació 914/2017) que corregeix la seva jurisprudència sobre els incompliments formals en l’àmbit dels impostos especials i la seva transcendència, assumint els criteris fixats pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea en les seves sentències Roz-Swit, de 2 de juny de 2016 (assumpte C-418/14) i Vakaru Baltijos laivu statykla, de 13 de juliol de 2017 (assumpte C-151/16).

Suposa un canvi de criteri pel que fa al contingut en Resolució TEAC, RG 00/01505/09 (11-05-2010), entre d’altres.

RES TEAC 04616-2015-00-00, de 25-09-18

 

Criteri 1 de la resolució 05790/2015/00/00 del 25/09/2018
IVA. Exempcions. Operacions financeres de mediació en la venda d’accions. Mediador sense un interès propi en l’operació en la qual mitjana.

Criteri: 

En una reclamació entre particulars relativa a la repercussió de l’impost es discuteix la seva procedència en un contracte qualificat com “de presentació de compradors”, que la reclamant entén com exempt d’acord amb l’article 20.uno.18º.m) de la Llei de l’IVA, en tant que mediació en operacions financeres. En aquest cas, les operacions en qüestió consisteixen en una transmissió d’accions en entitats amb activitat empresarial.

Tant en la jurisprudència del TS com en el dret de la Unió Europea, es considera un contracte de mediació aquell en què hi ha un tercer que té com a tasca la funció d’aproximació entre dues parts, sense un interès propi respecte al seu contingut, amb vistes a la realització de l’operació en la qual es mitjana.

De l’anàlisi de les clàusules del contracte subscrit entre les parts, en el qual l’entitat que presta el servei es compromet a la presentació de possibles clients, procurant la transmissió de les accions de la reclamant i percebent per això una contraprestació que depèn que efectivament es dugui a terme l’operació i es quantifica en proporció a la seva contraprestació, ha de concloure que els serveis prestats constitueixen serveis de negociació o mediació en operacions financeres dels previstos en l’article 20.uno.18º.m), exempts per tant.

Reitera criteri de RG 00/03435/2008 (22-09-2009) i RG 00/01279/2007 (01-12-2009).

RES TEAC 05790-2015-00-00, de 25-09-18

 

Criteri 1 de la resolució 05879/2014/00/00 del 25/09/2018
IVA. Deduccions. Prorrata general. Quotes suportades per Universitats en sectors diferenciats de la seva activitat (ensenyament, investigació bàsica i aplicada, operacions no subjectes). No consideració d’activitat empresarial a la Investigació bàsica; consideració com a despeses generals deduïbles. (Canvi de criteri)

Criteri: 

Dins de l’activitat investigadora de la universitat cal distingir entre investigació bàsica i aplicada. Respecte a la primera, es poden distingir al seu torn dos blocs, que són, d’una banda, el que engloba els que han donat lloc a patents, les quals poden ser cedides a tercers a canvi d’una contraprestació fixada en condicions normals de mercat i, d’una altra, el que integraria la resta dels projectes, que no tenen altra finalitat que traslladar el coneixement a la societat, sense ànim d’obtenir cap contraprestació derivada dels mateixos.
La Universitat és una entitat de dret públic que, d’acord amb la seva normativa reguladora, pot desenvolupar una funció pública d’acord amb els criteris fixats pel TJUE en diverses sentències.

L’activitat de recerca bàsica, quan en ella no concorre l’ànim d’explotar empresarialment els resultats obtinguts de la mateixa, no pugui qualificar-se de activitat empresarial a l’efecte de l’IVA, en la mesura que en el desenvolupament de la mateixa no es realitzen operacions a títol onerós o que puguin estar relacionades de manera directa i específica amb la resta de transaccions subjectes al tribut efectuades per ella. Sinó que, ens trobem davant d’una activitat en què una Administració pública, en l’exercici d’una funció pública, du a terme activitats que li són donades com a tal i que se situen al marge del que cal entendre com a actuació empresarial o professional a l’efecte de l’impost (canvi de criteri).

Quant a l’abast del dret a la deducció de l’IVA suportat en relació amb la mateixa, es conclou, sobre la base del que disposa pel TJUE (sentències de 2000.06.08, Midland Bank, C-98/98; 22- 10-2015, Sveda, C-126/14, i 2016.11.10, Baštová), que les despeses suportades en l’adquisició de béns i serveis destinats a la realització de projectes d’investigació bàsica que no tinguin projecció empresarial, es poden considerar despeses generals de la reclamant en la mesura en què s’acrediti que els mateixos coadjuven a la millora en el renom, projecció científica o acadèmica, visibilitat o publicitat de la reclamant.

L’anterior es disposa una vegada identificada la part en la qual ha d’entendre que els projectes d’investigació bàsica es relacionen amb operacions subjectes a l’IVA i no exemptes (la primera part abans esmentada), les quotes suportades s’admeten com a deduïbles.

Es considera addicionalment que les despeses corresponents a determinats centres gestors amb finalitats pròpies, com a promoció d’agregacions estratègiques entre universitats i altres institucions, creació de “ecosistemes de coneixement” que afavoreixin l’ocupació, la cohesió social i el desenvolupament econòmic territorial; així com despeses de biblioteques i facultats relatius a adquisició i subscripció de recursos documentals, informació i bases de dades de caràcter cientificotècnic necessaris per al suport dels projectes d’investigació, es consideren despeses de projecció general que han de deduir-se d’acord amb la regla de la prorrata general quan el subjecte passiu no aporti dades que permetin vincular exclusivament aquestes despeses amb l’activitat de recerca aplicada.

Modifica criteri de RG 5477/2008 (25-05-2010), RG 3972/2010 (15-11-2012), RG 4552/2004 (16-05-2007).

RES TEAC 05879-2014-00-00, de 25-09-18

 

Criteri 1 de la resolució 04588/2015/00/00 del 20/09/2018
AJD. Declaració d’obra nova. Base imposable. Determinació de la base imposable. “Valor real del cost de l’obra”.

Criteri: 

En els supòsits de declaració d’obra nova, el “valor real del cost de l’obra”, no pot sortir d’un mètode tècnic de valoració que, partint d’un valor de referència o unitari i aplicant una sèrie de coeficients, determini el que seria el valor real o de mercat de l’immoble. Per això, el valor real de l’edificat no pot conduir a la valoració de l’immoble com a resultat final de l’obra nova, sinó el cost d’execució del mateix, conceptes tots dos (cost d’execució enfront de valor de l’immoble acabat) que no tenen per què coincidir, ja que per exemple en la valoració de l’immoble poden influir factors com la localització del mateix o el seu ús que no tenen per què afectar al cost d’execució.

S’exposa el criteri emanat des de la Sentència del TS de 9 d’abril de 2012 segons el qual la dada clau, referent a això, és: el “valor real del cost de l’obra” el qual no pot sortir d’un mètode tècnic de valoració .

RES TEAC 04588-2015-00-00, de 20-09-18

 

Criteri 1 de la resolució 04429/2017/00/00 del 18/09/2018
Procediment inspector. Durada de les actuacions. Còmput de dilació consistent en incompareixença de l’obligat tributari.

Criteri: 

Segons criteri del Tribunal Suprem, en un supòsit en què l’obligat tributari no compareix, i la Inspecció no reflecteix aquesta circumstància ni porta a terme cap actuació d’impuls del procediment, deixant transcórrer diversos mesos fins a efectuar una segona comunicació de continuació del procediment amb requeriment de nova compareixença, aquest període no ha de computar-se com dilació imputable al contribuent. No obstant això, si la Inspecció no roman inactiva, sinó que, com el Tribunal Suprem recomana, acudeix a altres mitjans que l’ordenament l’habilita, i inicia i contínua una sèrie de requeriments a empreses i entitats bancàries, “no cap aquí oposar, per evitar computar dilació a la reclamant, que la Inspecció va dur a terme aquestes actuacions. Això situaria a la Inspecció en una situació “kafkiana”, en un carreró sense sortida, ja que d’estar aturada incorreria de nou en el rebuig atribuïda pel TS per no computar dilació al contribuent; amb el que, en última instància, s’estaria fent de millor condició al contribuent sistemàticament incompareciente. “

RES TEAC 04429-2017-00-00, de 18-09-18

 

Criteri 1 de la resolució 04587/2015/00/00 del 13/07/2018
AJD. Declaració d’obra nova. Base imposable. Determinació de la base imposable. “Valor real del cost de l’obra”.

Criteri: 

En els supòsits de declaració d’obra nova, el “valor real del cost de l’obra”, no pot sortir d’un mètode tècnic de valoració que, partint d’un valor de referència o unitari i aplicant una sèrie de coeficients, determini el que seria el valor real o de mercat de l’immoble. Per això, el valor real de l’edificat no pot conduir a la valoració de l’immoble com a resultat final de l’obra nova, sinó el cost d’execució del mateix, conceptes tots dos (cost d’execució enfront de valor de l’immoble acabat) que no tenen per què coincidir, ja que per exemple en la valoració de l’immoble poden influir factors com la localització del mateix o el seu ús que no tenen per què afectar al cost d’execució.

S’exposa el criteri emanat des de la Sentència del TS de 9 d’abril de 2012 segons el qual la dada clau, referent a això, és: el “valor real del cost de l’obra” el qual no pot sortir d’un mètode tècnic de valoració .

RES TEAC 04587-2015-00-00, de 13-07-18

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies