RESOLUCIÓ TEAC 01036/2015

La Base de Dades de Doctrina i Criteris dels Tribunals Econòmic Administratius (DICTEA), publica la següent Resolució d’interès:

 

Criteri 1 de la resolució 00/01036/2015/00/00 del 20/11/2018 – TEAC
IVA. Subjecció. Deduccions. Lliurament de punts en campanya de fidelització de clients. Casos de subjecció i de no subjecció a l’impost. Regularització íntegra.

Criteri: 

No estan subjectes a l’IVA les lliurament de punts en un campanya de fidelització de clients en què aquests punts no s’identifiquen amb caràcter previ els béns i serveis als quals donaran accés. En conseqüència, l’IVA satisfet per les empreses que adquireixen aquests punts per al seu lliurament a clients no és deduïble.

Per contra, els lliuraments de béns i prestacions de serveis que es lliuren contra els esmentats punts, prèviament adquirits pels empresaris o professionals adherits al sistema, han de considerar operacions subjectes i, en principi, no exemptes a l’IVA, venint donada la seva base imposable per l’import satisfet per aquests punts més la suma, si escau, de les quantitats satisfetes pels seus destinataris, que són els socis del programa.

En aplicació del principi de regularització íntegra, les quotes suportades pels béns i serveis adquirits per al seu lliurament als socis del programa, que no es van deduir perquè es va considerar que es lliuraven a títol gratuït (article 96.uno.5º de la Llei de l’ IVA), han de qualificar com a deduïbles i incloure com a tals en els acords de liquidació dictats, com així s’ha fet.

Les quotes indegudament repercutides per la reclamant a les empreses adquirents dels punts hauran de recuperar-se, però, a través del procediment que preveu l’article 89.cinc de la Llei de l’IVA i procedir al seu reintegrament a les esmentades empreses.

Finalment, per al cas que els aparents regals fossin viatges adquirits com a tals a un altre empresari o professional que apliqués el règim especial de les agències de viatges, les quotes d’IVA corresponents als mateixos no serien deduïbles, en tant que quotes suportades per béns i serveis adquirits en benefici del viatger. Així resulta de la consideració de la reclamant com a agència de viatges a aquests efectes, en tant que adquirent en nom propi de les respectives prestacions, i ser d’aplicació el referit règim especial, en particular, l’article 147 de la Llei de l’IVA (en actualment, 146).

Criteri encara no reiterat que no constitueix doctrina vinculant a l’efecte de l’article 239 LGT.

RES TEAC 00-01036-2015-00-00, de 20-11-2018

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies