PUBLICACIÓ RESOLUCIONS TEAC

La Base de Dades de Doctrina i Criteris del TEAC (DICTEAC) publica, amb data 4-05-18, les següents Resolucione d’interès:

Criteri 1 de la resolució 01903/2017/00/00 del 26/04/2018
Procediment de recaptació. Domiciliació del pagament. La qüestió que es planteja en el present recurs se centra a determinar si, en el cas que no s’atengui al seu venciment la domiciliació del pagament del deute en una entitat de crèdit, n’hi hauria prou per acreditar la conformitat a dret de la no imputació a l’obligat al pagament, que la domiciliació s’hagi dut a terme d’acord amb el procediment i terminis establerts o, per contra, és preceptiu acreditar l’existència de saldo en el compte de domiciliació el dia del deute.

Criteri: 

En el supòsit que una domiciliació realitzada per l’obligat al pagament en una entitat de crèdit no sigui atesa al seu venciment, no n’hi haurà prou amb demostrar per part de l’obligat que la domiciliació es va realitzar d’acord amb el procediment i terminis establerts en cada cas per que no se li pugui imputar l’incompliment, sinó que és preceptiu que acrediti l’existència de saldo en el compte de domiciliació el dia del deute.

Unificació de criteri

RES TEAC 01903-2017-00-00, de 26-04-18

 

Criteri 1 de la resolució 02414/2016/00/00 del 26/04/2018
Responsabilitat subsidiària per cessament. La qüestió que es planteja en el present recurs consisteix a determinar si s’ha de prendre una única data del cessament de l’activitat per determinar quin ha de ser l’abast de la responsabilitat que s’exigeixi a l’administrador a l’empara del que disposa l’article 43.1. b) de la LGT, quan una entitat realitza diverses activitats pertanyents a la mateixa branca, encara classificades en epígrafs diferents de l’IAE i desenvolupades en locals diferents, i té dates de baixa diferents en l’IAE.

Criteri: 

A l’efecte de la responsabilitat subsidiària regulada en l’article 43.1.b) de la Llei general tributària, d’acord amb la jurisprudència del Tribunal Suprem, el cessament d’activitats ha de ser complet, definitiu i irreversible, no bastant una cessació merament parcial o la suspensió temporal de les activitats. No obstant això, l’exigència de paralització de l’activitat mercantil ha de matisar-se en cada cas a fi d’evitar possibles conductes fraudulentes, de manera que el cessament no pot identificar-se sempre amb la desaparició íntegra de tot tipus d’actuació, podent apreciar-se el mateix en aquells supòsits en què, per tal d’eludir les responsabilitats que puguin resultar exigibles en el pagament dels deutes tributaris, es simuli l’existència de certa activitat o es mantingui un nivell mínim d’actuacions derivat de la simple inèrcia del tràfic comercial.

El cessament de les activitats d’una entitat mercantil, sense perjudici que pogués ser un cessament jurídic és, en la majoria de la vegades, un cessament de fet, és a dir, un element fàctic deduït d’indicis que fan presumir una inactivitat, els quals , entre d’altres, poden ser la manca d’activitat en les instal·lacions, abandonament del domicili social, disminució significativa de compres i vendes, baixa de treballadors, manca de presentació d’autoliquidacions, presentació amb resultats negatiu o amb important disminució dels seus imports, cancel·lació de comptes bancaris, baixa a efectes de l’IAE, etc.

Moltes són les sentències que no situen aquest cessament de fet en un moment temporal concret, sinó al llarg d’un exercici, d’acord amb les circumstàncies que, a través del mecanisme de la prova, deixen constància d’aquesta absència d’activitat. Entre d’altres, podem citar la sentència del Tribunal Suprem de 2017.01.24 (Rec. 3034/2015). I si són diverses les activitats en què una entitat figura donada d’alta en l’IAE, si la baixa en aquest impost és un dels indicis dels quals es desprèn el cessament de fet, poden arribar a existir diverses dates de cessament respecte de cada una de les activitats.

Unificació de criteri.

RES TEAC 02414-2016-00-00, de 26-04-18

 

Criteri 1 de la resolució 05957/2017/00/00 del 26/04/2018
Recurs extraordinari d’alçada per a la unificació de criteri. Inadmissibilitat.

Criteri: 

No és admissible a tràmit un recurs extraordinari d’alçada per a la unificació de criteri si s’aprecia incongruència entre el sol·licitat pel director recurrent en dit recurs i els criteris aplicats pel TEAR en la resolució impugnada, ja que no concorre cap dels motius exigits per l’apartat 1 de l’article 242 de la LGT per a la seva admissió a tràmit.

En sentit similar s’ha manifestat aquest Tribunal Central en les seves resolucions de 4 de desembre de 2007 (RG 3213/2007) i de 22 de setembre de 2015 (RG 3242/2015).

RES TEAC 05957-2017-00-00, de 26-04-18

 

Criteri 1 de la resolució 06048/2017/00/00 del 26/04/2018
Domiciliació de pagaments. La qüestió controvertida consisteix, per tant, a determinar si la modificació del compte de domiciliació de pagaments pot fer-se únicament pels mitjans i en la forma que s’estableixen en l’article 4.4 de l’Ordre EHA / 1658/2009, sent necessària l’acceptació expressa de l’Administració perquè tingui efectes, com sosté la directora recurrent o si, com es desprèn de la resolució del TEAR, aquesta modificació pot fer-se per fax o per escrit, bastant l’acceptació tàcita.

Criteri: 

L’article 4.4 de l’Ordre EHA / 1658/2009, de 12 de juny, ha d’aplicar-se en els seus propis termes, de manera que la modificació del compte de domiciliació bancària de pagaments només pot fer-se pels mitjans i en la forma que en ell s’estableixen, sent necessària l’acceptació expressa de l’Administració perquè la modificació produïsca efecte i sense que la sol·licitud efectuada per mitjans diferents generi dret o expectativa algun.

Així, d’acord amb el que disposa l’article 4.4 d’aquesta Ordre, la modificació de compte de domiciliació es pot sol·licitar per via telemàtica o telefònica i en la forma concreta que la norma estableix i no en una altra; en tots dos casos la sol·licitud ha de ser acceptada per l’Administració tributària.

En el cas que sigui acceptada entre els dies 1 i 15 del mes tindrà efectes respecte dels terminis o fraccions que vencin des del dia 5 del mes següent; si és acceptada de forma expressa entre els dies 16 i l’últim del mes tindrà efectes des del dia 20 del mes següent.

Les sol·licituds que no compleixin els requisits i condicions de l’article 4.4 no tenen efectes davant l’Agència Tributària, de manera que quan la sol·licitud es fa fora dels dos lleres previstes no pot produir-se cap rebuig exprés, i no s’hi pot tampoc l’acceptació tàcita.

Unificació de criteri

RES TEAC 06048-2017-00-00, de 26-04-18


Criteri 1 de la resolució 06063/2017/00/00 del 26/04/2018
Requeriments administratius. Aplicabilitat de l’article 76 de la Llei 30/1992 de 26 de desembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú -actualment article 68.1 de la Llei 39/2015 d’1 d’octubre del Procediment Administració Comú de les Administracions Públiques- en els casos en què, presentada una sol·licitud d’ajornament per l’interessat sobre el qual es practica un requeriment administratiu per a la subsanació la normativa tributària preveu un termini de deu dies, l’interessat aportés la documentació sol·licitada 1 vegada transcorregut el termini dels dies hàbils amb què compta a partir de la data de notificació, si bé en data anterior a l’acord d’arxiu de la sol·licitud d’ajornament.

Criteri: 

En el cas d’una sol·licitud d’ajornament / fraccionament presentada en període voluntari, que ha donat lloc a un requeriment administratiu davant del sol·licitant – en els casos que aquesta sol·licitud no reunisca els requisits establerts en la normativa o no s’acompanye dels documents preceptius -, per tal de completar la documentació o esmenar els defectes advertits, la normativa tributària que preveu que si en el termini de deu dies no es contesta al requeriment la sol·licitud s’arxivi sense més tràmit, és l’única d’aplicació, sense que sigui necessari acudir al que prescriu, amb caràcter supletori, per les normes que regulen el procediment administratiu comú, ja que hi ha normativa tributària específicament prevista, l’article 46 del Reglament General de Recaptació, que a més en essència coincideix amb el que preveuen les disposicions de Dret administratiu Comú -el article 71.1 de la Llei 30/1992 i 68.1 de la Llei 39 / 2015-.

En aquest requeriment es contindrà la indicació que, de no atendre el requeriment en el termini assenyalat, es tindrà per no presentada la sol·licitud i s’arxivarà sense més tràmit.

El criteri anterior és aplicable fins i tot en el cas que aquest arxiu es dicti amb posterioritat a la contestació de l’interessat formulada fora de termini.

En el cas que el termini de deu dies atorgat en el requeriment d’esmena fos insuficient perquè el sol·licitant pugui presentar correctament la documentació sol·licitada, l’obligat tributari podria sol·licitar l’ampliació d’aquest termini, de conformitat amb el que preveu l’article 91 del Reial Decret 1065/2007, de 27 de juliol.

Unificació de criteri. Reitera criteri de RG 2221.2016.

RES TEAC 06063-2017-00-00, de 26-04-18

 

Criteri 1 de la resolució 06322/2016/00/00 del 26/04/2018
Domiciliación de pagament. Requisits que han de reunir els comptes bancaris designades per a la domiciliació dels pagaments d’un ajornament i / o fraccionament, així com els efectes que produeixen en el cas que les domiciliacions es realitzin en comptes que no reuneixen els requisits d’idoneïtat i les conseqüències de la manca de pagament o retard en el mateix quan el compte no sigui idònia

Criteri: 

Criteris que han de complir els comptes designades per a la domiciliació dels pagaments:

–    La designació del compte on es domicilien els pagaments o fraccions d’un deute ajornat correspon al mateix obligat tributari. La inclusió de les dades identificatives d’aquest compte en l’acord de concessió de l’ajornament i fraccionament de pagament no suposa imposició de l’Administració Tributària ni tampoc que hagi estat validada o acceptada per aquesta.

–    El compte designat per al càrrec de domiciliacions ha de complir les condicions que s’estableixen en l’Ordre EHA / 1658/2009.

–     Les domiciliacions en comptes no idònies no tenen efectes.

–    És el mateix obligat tributari que ha de respondre de la manca de pagament o del retard en el mateix quan hi hagi designat un compte no idònia.

Unificació de criterio

RES TEAC 06322-2016-00-00, de 26-04-18

 

Criteri 1 de la resolució 02920/2015/00/00 del 21/03/2018
LGT: Procediment de verificació de dades. Art 131 LGT (en la liquidació impugnada no es fa constar la causa d’inici del procediment). Anulabilidad i nul·litat de ple dret.

Criteri: 

Seguim la doctrina exposada en RG 00/00087/2016, de 05-07-2016, sent aquest nou RG una particularitat d’aquella doctrina:

No tota utilització indeguda del procediment de verificació de dades comporta la nul·litat de ple dret d’aquell. Això passarà únicament quan hi hagi un incompliment frontal, manifest, evident i ostensible de les normes que regulen aquest procediment, és a dir, quan a priori, des de l’inici del procediment, s’aborden per l’Administració matèries reservades de manera clara i terminant per altres procediments.

Així, sense perjudici de l’àmplia casuística que pot produir-se en aquest àmbit, cal afirmar que s’incorrerà en nul·litat radical o de ple dret en els casos següents:
– Quan l’Administració iniciï un procediment de verificació de dades sense que hi hagi prèvia declaració o autoliquidació presentada per l’obligat tributari
– Quan l’Administració inclogui dins de l’objecte del procediment de verificació de dades a la realització d’actuacions de comprovació de valor.
– Quan l’Administració inclogui dins de l’objecte del procediment de verificació de dades aclariments o sol·liciti justificants de dades que es referència a la realització d’activitats econòmiques

Fora d’aquests casos, en els quals es constata des de l’inici del procediment un incompliment frontal, manifest, evident i ostensible de les normes que regulen el procediment de verificació de dades, la utilització indeguda, per sobrevinguda, del procediment de verificació de dades, només serà mereixedora de la sanció d’anul·labilitat.

En el supòsit que examinem en l’expedient (liquidació TPO d’una Oficina Liquidadora):

Al principi podia estar justificada la iniciació d’un procediment de verificació de dades (en tant de la pròpia documentació presentada per l’entitat interessada amb l’autoliquidació s’utilitzava el terme “concessió” que podia portar l’Administració a observar un error palès en l’autoliquidació presentada), però a la vista de les al·legacions presentades per l’entitat reclamant (subjecte comprovat en el procediment) va haver de procedir a iniciar un procediment més adequat per examinar la qualificació jurídica que havia de fer-se del contracte celebrat entre les parts en introduir en el procediment la entitat reclamant qüestions de complexitat jurídica, que van més enllà de la mera apreciació d’una aplicació indeguda de la normativa que resultés patent de la mateixa declaració o autoliquidació presentada o dels justificants aportats per l’obligat tributari.

Per tant, en el cas concret analitzat, la improcedència del procediment de verificació de dades no és generadora de nul·litat radical.

Reitera criteri de RG 00/00087/2016 (04-07-2016) En unificació de criteri.
Criteris relacionats: RG 00/01151/2011 (19-01-2012),  RG 00/01945/2011  (20-12-2012),  RG 00/01922/2012 ( 21-05-2015), RG 3725/2014 (20-07-2017), RG 4398/2014 (25-01-2018).

RES TEAC 02920-2015-00-00, de 21-03-18

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies